YOOtheme

Petrer, el nostre poble

Últimes Notícies

alt

Va ser l'any 1984 quan, de la mà d'un regidor de l'ajuntament de Petrer, concretament Juan Bta. Villaplana, es va decidir posar en marxa una escola municipal que poguera donar cabuda a tota la gent que volguera aprendre a tocar la dolçaina i el tabalet.

En eixos moments, i de manera provisional, es va muntar en el hall del primer pis del teatre Cervantes de Petrer. Es van inscriure 11 persones. Aquella primera escola va fer que, tant la Colla El Terròs com l'Ajuntament, feren un gran esforç per dotar al centre d'instrumental adequat per a la docència d'estos instruments.

Els anys següents el nombre d'alumnes va augmentar fins a 25. En eixos moments, els professors eren dos. L'escola es va traslladar a l'antic Casal de la Joventut, que estava situat en l'Esplanada, i allí van estar fins l'any 90. Però va ser enguany quan, a causa de l' "Aplec de dolçainers i tabaleters" que va tindre lloc a Petrer, quan l'escola va augmentar notablement el seu nombre d'alumnes fins a situar-se al voltant dels 45, i el nombre de mestres també va augmentar a tres per a poder impartir les assignatures de dolçaina, llenguatge musical i tabalet, així com un mestre de dansa.

Posteriorment l'escola es va traslladar a les coves del castell per un període de quasi dotze anys.

A finals dels 90 va haver-hi un boom de la dolçaina en la nostra comarca. Comencen a nàixer i créixer distintes agrupacions a Elda i altres poblacions veïnes i, com no, a Petrer amb la Colla dels Moros Nous. A partir d'eixe moment, uns seixanta alumnes dels quaranta-cinc que havia inscrits en 1998, passen a formar part de l'Escola Municipal de Dolçaina i Tabalet de Petrer, i van haver de contractar un altre mestre més, arribant així a la xifra de quatre.

L'any 2004, l'ajuntament va cedir el soterrani de l'OMIC, que és l'actual seu social de la Colla El Terròs i de l'Escola.

Actualment es denomina "Escola de Música Tradicional i Dança" sent una entitat independent però amb un estret vincle amb la Colla El Terròs, perquè continua sent el planter del nostre col·lectiu.